LA TRADICIÓSegons conta la tradició després de la bulla de Carnaval comença un temps de dejuni i certes privacions fins arribar a la Pasqua.
Aquest període consta de set setmanes, contant des de Dimecres de Cendra. En temps passats es va simbolitzar amb un personatge certament curiós, anomenat Jaia Corema o Jaia Serrada.
Es tracta d’una vella amb set cames, una per a cada setmana del període que va des de Carnaval a Pasqua. D’aquesta manera, en acabar la setmana, se li anava llevant una cama fin
s que no quedava cap, la qual cosa significava que havia arribat la Pasqua.
EL CONTE “LA JAIA COREMA I EL MÀGIC XIVIU”AIXÒ ERA I NO ERA UNA DONA VELLA, ARRUGADA I REMUGA, NO PODIA SOFRIR ELS NINS I LES NINES I SEMPRE ELS ARRUIXAVA AMB LA SEVA GRANERA. L’ANOMENAVEN JAIA, JAIA COREMA.
UN MAG, ANOMENAT XIVIU, VERMELL COM UN CALIU, CANSAT D’ADVERTIR-LA, LA VA EMBRUIXAR FENT-LI SORTIR CINC CAMES MÉS DE LES QUE TENIA.
PERÒ FENT-LI SABER QUE SI SE FEIA AMIGA DELS NINS DEL POBLE, ELL DESFARIA L’EMBRUIX I TORNARIA A TENIR LES SEVES DUES LLARGUES I PRIMES CAMES DE SEMPRE.
LA VELLA JAIA HI VA VENIR BÉ I EL MAG XIVIU, VERMELL COM UN CALIU, VA CONSENTIR A DESEMBRUIXAR-LA I AIXÍ, PER CADA SETMANA QUE HAGUÉS FET BONDA I HAGUÉS TENGUT AMAGADA LA SEVA GRANERA ESPANTADORA, EL MAG FARIA QUE PERDÉS UNA DE LES CINC CAMES.
QUAN JA NOMÉS LI QUEDAREN LES SEVES DUES CAMES, BEN AVIAT VA ESTRÈNYER A CÓRRER, ENCALÇANT NINS I NINES AMB LA SEVA GRANERA.
EL MAG XIVIU, QUE HO VA VEURE, VA FER QUE COM A ESCARMENT PER MENTIDERA, PERDÉS TAMBÉ LES SEVES DUES CAMES. AIXÍ LA COSA, LA JAIA JA NO VA PODER ENCALÇAR MAI MÉS NINGÚ.
CONTE CONTAT, CONTE ACABAT, SI NO ÉS MENTIDA SERÀ VERITAT.
Com ja sabeu, dijous passat la jaia corema i el mag Xiviu tornaren a l'escola, què divertits!!!, aquesta vegada ho feren en tren.
La jaia més tranquila i contenta ens va llegir una nota dirigida als nins i nines de les classes de 5 anys. La jaia els hi demana una recepta de cuina! Tots varen dir que sí , les mestres també... FAREM UNA RECEPTA BONÍSSIMA!, VOLEM QUE SIGUIS LA NOSTRA AMIGA I NO ENS ARRUIXIS MÉS AMB LA GRANERA...
